Recuperant camins i paisatges: voluntariat a l’alta muntanya
Aquest estiu, el tram del Sender 119 que uneix el Refugi de Malniu amb l’Estany de Malniu, un dels més concorreguts de la zona, ha estat restaurat gràcies a dues accions de voluntariat impulsades per la Fundació Kilian Jornet. La intervenció s’emmarca dins del projecte Restore the Trails, que té com a objectiu recuperar camins i zones degradades en entorns de muntanya, preservant-ne els valors naturals, paisatgístics i culturals.
Aquest treball també forma part del projecte subvencionat per la Generalitat de Catalunya titulat: “Conservació i compatibilització d’usos a l’alta muntanya de l’EIN Tossa Plana de Lles i Puigpedrós i a l’EIN Tossals d’Isòvol i Olopte”, que intervé en espais protegits de la xarxa Natura 2000. L’objectiu és implicar la població local en la conservació dels espais naturals, on viuen espècies com la perdiu blanca i el gall fer, i promoure un ús públic que sigui compatible amb la preservació de la biodiversitat.
Les accions han comptat amb la col·laboració de Voiles, Túnels del Cadí, el Centre Excursionista de la Cerdanya (GREC), Cerdanya Acció pel Clima i amb el suport de l’empresa especialitzada en restauracions Geosilva, així com la col·laboració de l’Ajuntament de Meranges i l’associació Paisatges Vius. Aquesta combinació d’esforç voluntari, expert tècnic i suport institucional ha permès garantir una restauració efectiva i sostenible del camí.
Recuperant el Sender 119 a la Cerdanya
El 19 de juny, un grup de voluntaris es va reunir al Refugi de Malniu per començar la primera acció de restauració del Sender 119, el tram que connecta amb l’Estany de Malniu. Amb la col·laboració de Voiles i Túnels del Cadí, la jornada va centrar-se en recuperar un tram de 90 metres del camí, que presentava erosió i pedres soltes que dificultaven el pas i posaven en risc la seguretat dels excursionistes.
Posteriorment, el 30 d’agost, es va dur a terme una segona acció amb el suport de GREC i Cerdanya Acció pel Clima, que va reforçar els treballs realitzats al juny, consolidant la restauració i el manteniment del primer tram del camí per garantir la seva durabilitat i un ús públic sostenible.
Durant les dues jornades, els voluntaris van treballar amb dedicació retirant pedres soltes i reestructurant el camí. A més, es van construir graons naturals de pedra per estabilitzar el terreny i evitar l’erosió, tot respectant l’entorn i la vegetació de l’alta muntanya. Durant la intervenció també es van tancar diverses dreceres i traces paral·leles que s’havien format al voltant del camí principal, ja que podien interferir amb la fauna local i degradar els hàbitats fràgils propers a l’Estany de Malniu.
L’impacte del voluntariat a la natura
Les accions de voluntariat han deixat un impacte visible tant sobre el Sender 119 com sobre l’entorn natural. Aquest tram, molt concorregut per excursionistes, està ara més segur i millor organitzat, amb l’erosió reduïda i els hàbitats fràgils propers a l’Estany de Malniu més protegits.
A més, els voluntaris i la comunitat local han tingut l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica i participativa sobre la conservació de l’alta muntanya, generant una sensibilització ambiental que reforça el vincle entre les persones i la natura que les envolta.
Abans:
- Camí erosionat i irregular, amb pedres soltes.
- Risc d’accidents per desnivells inestables.
- Passos fora del camí principal, amb impacte negatiu sobre la vegetació i la fauna.
Després:
- Terreny netejat i reestructurat amb graons naturals de pedra.
- Millora substancial de la seguretat i funcionalitat del camí.
- Integració paisatgística i conservació del sòl.
Restauració en primera persona
Per entendre millor com es duen a terme aquestes restauracions i quin paper té el voluntariat en el projecte, hem parlat amb Jordi Tutusaus, tècnic restaurador de camins de Geosilva, l’empresa que col·labora en la restauració del Sender 119.
“El voluntariat és clau per dur a terme aquestes accions. Sense la participació activa de la ciutadania seria molt difícil restaurar els camins de manera eficient i amb impacte social.”
“Aprenen tècniques de restauració de camins i coneixen millor els ecosistemes d’alta muntanya, la seva fragilitat i com conservar-los. És una experiència molt educativa.”
“Participar directament en la conservació del territori permet que les persones vegin de primera mà els efectes de l’erosió i la degradació, i com les seves accions poden marcar la diferència. Això genera un vincle emocional amb la natura i fomenta el respecte pels espais protegits.”
Imatges de David Ariño i Anna González Manjón.