Un mes d’acció per als ecosistemes de muntanya
Aquest mes de març, la Fundació ha participat en tres grans trobades internacionals: a la seu de la UNESCO a París, a la reunió global de la Mountain Partnership a Andorra i al ChangeNOW, també a París. Amb aquesta presència, reforcem el nostre compromís amb la protecció dels ecosistemes de muntanya i l’acceleració de l’acció climàtica.
On hem estat aquest mes de març:
-
UNESCO, Paris
-
ChangeNOW, Paris
El 18 i 19 de març, la UNESCO va acollir a París una trobada internacional per commemorar el Dia Mundial de l’Aigua i el Dia Mundial dels Glaciars, que va reunir científics, responsables polítics, artistes i organitzacions per abordar els reptes urgents que afecten la criósfera.
Les discussions van posar l’èmfasi en el fet que les regions gelades de la Terra (glaciars, neu, mantells de gel i permafrost) s’estan escalfant a un ritme alarmant, especialment a les zones de muntanya, on els impactes ja són visibles i s’estan accelerant. Un punt clau que marcava el context de l’esdeveniment va ser la declaració per part de les Nacions Unides de la Dècada d’Acció per a les Ciències de la Criósfera (2025–2034), amb l’objectiu de reforçar la recerca i la col·laboració global.
En aquest marc, la Fundació va presentar el projecte Permapyrenees, una iniciativa transnacional centrada en la comprensió del permafrost als Pirineus. Aquest component sovint oblidat de la criósfera té un paper clau en l’estabilitat de la muntanya, i el seu desgel comporta riscos com ara esllavissades, despreniments de roques i alteracions dels ecosistemes. El projecte té com a objectiu millorar el coneixement, monitorar els canvis i aportar dades per dissenyar estratègies d’adaptació.
Més enllà de la ciència, l’esdeveniment va subratllar la importància del relat i la cultura en la comunicació climàtica. Instal·lacions artístiques i cerimònies, com la Cerimònia Global de l’Aigua, van ajudar a traduir el coneixement científic en implicació emocional, reforçant un missatge central: entendre la criòsfera requereix ciència, però respondre a la seva pèrdua exigeix consciència col·lectiva i acció.
Del 27 al 28 de març, la 7a Reunió Global de la Mountain Partnership, que se celebra cada quatre anys, va reunir més de 700 membres, inclosos governs, ONG, agències de l’ONU i institucions de recerca. Coordinada sota el paraigua de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la Mountain Partnership actua com una plataforma global per millorar les condicions de vida a les regions de muntanya i protegir-ne els ecosistemes.
La reunió es va centrar a definir les prioritats per als pròxims anys a través de diverses taules de debat sobre:
- Col·laboració entre ciència i polítiques públiques
- Protecció i restauració dels ecosistemes
- Turisme sostenible
- Finançament del desenvolupament sostenible a les àrees de muntanya
La Fundació va participar a la taula sobre finançament del desenvolupament sostenible. Mentre que representants d’institucions com el PNUD (UNDP) i el PNUMA (UNEP) van abordar els grans mecanismes globals de finançament, la Fundació hi va aportar una visió crítica des del terreny.
Vam subratllar el paper de les fundacions com a pont entre la política i l’acció, traduint les estratègies globals en projectes locals tangibles. El treball estret amb les comunitats de muntanya permet identificar aviat els reptes i co-crear solucions. Un missatge clau va ser la necessitat de comptar amb finançament a llarg termini, flexible, i amb aliances més fortes amb el sector privat per garantir continuïtat i impacte real.
La reunió també va servir per enfortir les connexions entre organitzacions, definir estratègies d’incidència i acordar una fulla de ruta compartida per situar les muntanyes al centre d’agendes globals com els processos de l’ONU i les negociacions climàtiques.
Del 31 de març a l’1 d’abril, vam participar a la ChangeNOW Conference de Paris, una trobada global centrada en solucions concretes als reptes ambientals i socials, on la Fundació va connectar amb una comunitat diversa d’agents de canvi: emprenedors, inversors, esportistes, responsables polítics i fundacions.
Un dels moments més potents del ChangeNOW va ser la sessió de Running Minds al llarg del Sena, una iniciativa pensada per combinar activitat física i educació ambiental. Una part clau de la sessió va ser el relat dels cofundadors de Swim for Change i nedadors de resistència Matthieu Witvoet i Chloé Leger Witvoet, basat en els seus 380 km de travessa nedant des de París fins a la desembocadura del Sena. A través del seu viatge, van compartir exemples concrets de com el riu canvia al llarg del seu curs: assenyalant tant les pressions actuals, com la contaminació i l’escorrentia urbana, com les millores visibles en la qualitat de l’aigua i la biodiversitat fruit d’una millor gestió i d’esforços de restauració.
Mentre érem a París, vam fer córrer també les idees.
París va marcar la presentació pública del nostre Programa d’Ambaixadors.
Al voltant d’un 80% de la contaminació marina prové de fonts terrestres, cosa que reforça fins a quin punt els hàbits quotidians, fins i tot lluny de la costa, tenen un impacte directe sobre els oceans.
Només aproximadament l’1% de l’aigua de la Terra és accessible i usable per al consum humà, fet que converteix la conservació en una necessitat essencial.
Tot i que l’ús visible d’aigua al dia se situa al voltant dels 150 litres per persona, la petjada real (si hi sumem alimentació, roba i béns de consum) pot arribar als 4.000–8.000 litres diaris per persona.
Un smartphone pot requerir fins a aproximadament 12.000 litres d’aigua per ser produït.
Només quatre onces de xocolata poden equivaler a uns 345 litres d’aigua (si prenem com a referència una petjada mitjana d’uns 2.400–1.700 litres per cada 100 g de xocolata).
Un got de cervesa (250 ml) té una petjada hídrica global mitjana d’uns 75 litres d’aigua.
El Sena n’és un exemple poderós: si abans només hi sobrevivien unes poques espècies de peixos, avui la biodiversitat s’ha recuperat de manera significativa gràcies a dècades de millor gestió de l’aigua i depuració urbana.
Reduir el consum de carn i lactis, comprar menys productes però de més qualitat i durada, i prioritzar alimentació local i de temporada pot reduir de manera significativa la petjada hídrica personal.
Aquell mateix dia, vam obrir un nou capítol.
París va marcar la presentació pública del nostre Programa d’Ambaixadors.
En paral·lel, vam presentar el nostre nou Ambassador Program durant una sessió sobre lideratge esportiu per al canvi social. Inspirat en el camí de Kilian Jornet, aquest programa vol empoderar esportistes i amants de l’outdoor perquè liderin iniciatives ambientals dins de les seves comunitats. Donant suport a una nova generació d’ambaixadors, la iniciativa vol amplificar l’acció local i construir un moviment més ampli de cura i responsabilitat envers el medi ambient.
De la conversa global a l’impacte local
En el conjunt d’aquests tres esdeveniments, es repeteix un mateix fil conductor: la necessitat de connectar coneixement global, polítiques i finançament amb accions locals i tangibles.
A la UNESCO, el focus va ser entendre i comunicar la urgència dels canvis a la criosfera. A Andorra, es va centrar en teixir aliances i definir estratègies compartides. A ChangeNOW, l’èmfasi va passar a implicar comunitats i accelerar solucions sobre el terreny.
Plegats, aquests espais reforcen el paper de la Fundació com a pont entre ciència, incidència i acció: treballant perquè la protecció dels ecosistemes de muntanya continuï sent una prioritat global, alhora que impulsem canvis reals i mesurables sobre el territori.