En Patrik, fundador del Kia Fjällmaraton i impulsor de la restauració dels senders als voltants d’Åre i Ottsjö (Suècia), ens va acollir a casa seva, un lloc impressionant envoltat de natura.
Allà vam acampar en tendes de glamping enmig del bosc. A la nit, els sons dels ants i l’aigua del llac proper ens recordaven que no érem visitants en aquell paisatge: en formàvem part.
I aquesta immersió, aquest retrobament amb la natura salvatge, va despertar alguna cosa molt potent en cadascun de nosaltres: la motivació per retornar el que ens havia donat.
Però… havíem vingut a restaurar!
En Patrik, juntament amb l’Emmie, en Phil i en Martin, ens van guiar en les tasques. Treballàvem en una zona de terres humides, ecosistemes molt fràgils on l’erosió i l’activitat humana poden causar grans impactes.
La nostra missió? Construir passarel·les de fusta per protegir i conservar aquests camins.
Durant tot l’hivern, en Patrik i el seu equip havien preparat els materials, esperant el desglaç per començar de debò.
El temps va acompanyar. Junts vam restaurar 200 metres de sender. Vam aprendre a construir graons, ponts i trams plans, col·locant cada fusta amb cura, no només per a corredors i senderistes, sinó per a qualsevol que busqui connexió amb la natura.
L’equip i les persones voluntàries treballant en la restauració del camí.
El darrer dia del campament va acabar com va començar: corrent pels senders de la zona i participant en un inspirador Running Minds conduït per l’economista ambiental Scott Cole.
Durant 12 km, amb alguna visita inesperada d’algun ant o cérvol, vam fer diverses pauses per reflexionar sobre el valor de la natura, l’impacte de les nostres accions i la importància de passar de la inspiració a l’acció. Vam tenir converses molt enriquidores sobre les diferències entre els enfocaments antropocèntrics i biocèntrics, i sobre com l’educació pot jugar un paper clau per avançar cap a una mirada més centrada en la natura.
