El 17 de gener de 2026 marca un abans i un després en la conservació del planeta. Aquest dissabte ha entrat oficialment en vigor el Tractat d’Alta Mar, conegut com a Acord sobre la Biodiversitat més enllà de les Jurisdiccions Nacionals (BBNJ), un acord internacional clau per protegir els oceans que no pertanyen a cap estat i que representen gairebé la meitat de la superfície de la Terra i el 95% de volum dels oceans.
Aquest tractat estableix, per primera vegada, un marc legal global per preservar la biodiversitat marina en aigües internacionals, un espai fins ara molt vulnerable davant la sobreexplotació, la contaminació i els efectes del canvi climàtic.
Un dels avenços més importants del Tractat d’Alta Mar és la possibilitat de crear àrees marines protegides (AMPs) en aigües internacionals. Això permetrà conservar ecosistemes essencials (com rutes migratòries, muntanyes submarines o zones de gran biodiversitat) i avançar cap a l’objectiu global de protegir el 30% dels oceans abans del 2030.
A més, el tractat introdueix:
- Normes per a l’ús sostenible dels recursos marins,
- L’obligació d’avaluar l’impacte ambiental de les activitats humanes,
- Mecanismes de cooperació internacional i suport als països amb menys recursos.
Oceans i muntanyes: una connexió vital
Tot i que la Fundació Kilian Jornet treballa principalment per la protecció de les muntanyes, aquest nou tractat ens recorda una realitat fonamental: muntanyes i oceans estan profundament connectats.
Les muntanyes són fonts d’aigua dolça, regulen el clima i alimenten els sistemes fluvials que arriben als oceans. Alhora, els oceans influeixen en els patrons climàtics que determinen la salut de les glaceres, la neu i els ecosistemes d’alta muntanya. La criosfera (glaceres, gel i neu) és un element clau d’aquesta connexió i un indicador clar de l’emergència climàtica.
Protegir els oceans és, també, protegir les muntanyes.
Aquest enfocament integrador va ser present a la 3a Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans (UNOC3), celebrada a Niça, on la Fundació Kilian Jornet va participar l’any passat presentant el projecte Permapyrenees. En aquest espai internacional, els oceans i la criosfera van ser una temàtica central del debat.
La UNOC3 va reforçar la necessitat d’abordar la crisi climàtica i de biodiversitat des d’una visió sistèmica, connectant oceans, muntanyes i comunitats humanes, una visió plenament alineada amb els valors de la Fundació.
Un futur compartit
L’entrada en vigor del Tractat d’Alta Mar és una mostra que la cooperació internacional pot donar fruits reals davant reptes globals. El seu impacte dependrà de com s’implementi en els pròxims anys, però el pas fet avui és clar: protegir els oceans és protegir el futur del planeta sencer.
Des de les profunditats marines fins als cims més alts, tot està connectat. I només cuidant aquests vincles podrem garantir un futur viable per a les generacions futures.
