Skip to main content

Resiliència

“La resiliència és el que permet als nostres boscos, conques hidrogràfiques i comunitats no només sobreviure, sinó també adaptar-se al canvi. Es tracta d’aprendre de les pràctiques de foc natives, restaurar les plantes després dels incendis i protegir els sistemes hídrics contra la sequera. Combinant tradició i innovació, podem enfortir els ecosistemes i preparar-nos per al futur.”

– Kilian Jornet

Colorado, Setembre 2025 – “Mentre avanço a peu i en bicicleta pels paisatges dels EUA, reflexiono sobre el que significa la resiliència per a mi, no només com a atleta sinó també com a ésser humà que forma part d’aquest món. Durant molts anys, la resiliència va significar mantenir el focus i l’equilibri quan tot semblava imprevisible. Era adaptar-se a reptes inesperats mentre corria.”

No obstant això, als EUA, estem aprenent sobre un nou àmbit de la resiliència: la manera com els ecosistemes i les comunitats es recuperen de la terra contaminada o dels incendis forestals. Com en l’esport, no es tracta només de resistència, sinó d’adaptabilitat. Aquí, la resiliència significa que comunitats com Leadville converteixen la terra contaminada en granges pròsperes que alimenten els seus veïns, o ecòlegs del foc que treballen amb el coneixement indígena per restaurar l’equilibri amb aquest element. 

@andrewfitts
@nickmdanielson
@nickmdanielson
@nickmdanielson
    Les històries que hi ha darrere les milles

    Al llarg de la ruta, vam passar per un petit poble anomenat Leadville. A primera vista, no sembla un lloc especial, però és la ciutat més alta dels EUA, a 10.151 peus (3.084 m). Aquí, ens trobem amb l’Emily Olsen, directora executiva del Cloud City Conservation Center. Aquí dalt, les muntanyes marquen el ritme de la vida. L’aire és fi, els hiverns poden durar molts mesos i les traces de la mineria encara recorren el sòl.

    Descobrint Leadville…

    Leadville va ser la ciutat més rica dels EUA durant l’auge de la plata i l’or de la dècada de 1880, però quan es va acabar, el que va quedar va ser una comunitat que s’enfrontava a mines abandonades, terra contaminada i una economia local en dificultats. És per això que la resiliència s’ha convertit en una forma de vida aquí. Al Cloud City Conservation Center, l’Emily i la seva comunitat treballen per confrontar els llegats de la contaminació i el declivi econòmic, convertint aquests reptes en oportunitats per a la restauració ambiental, la recuperació econòmica i un futur més saludable i sostenible.

    Com pot la resiliència ajudar les comunitats?

    La resiliència és la capacitat d’afrontar els canvis i seguir avançant, però no només es tracta de sobreviure, sinó d’adaptar-se i prosperar. A la natura, la resiliència significa que els boscos es regeneren després d’un incendi forestal, els rius es netegen sols després de les inundacions i els sòls recuperen la fertilitat. A les comunitats, la resiliència significa que la gent troba maneres de donar-se suport mútuament, creant nous sistemes d’alimentació i energia, i adaptant-se a les condicions canviants.

    Al Cloud City Conservation Center, l’Emily i el seu equip estan convertint els reptes que enfronten, en oportunitats per a la resiliència comunitària. El seu projecte, la Cloud City Farm, és la granja més alta d’Amèrica del Nord. Com que els drets d’aigua es van vendre, el sòl contaminat i els costos de la terra van augmentar, l’agricultura local s’havia tornat gairebé impossible. A través de la Cloud City Farm, més del 25% de la seva comunitat ara participa en la construcció d’un sistema alimentari local resilient. Els residents cultiven, comparteixen i accedeixen a productes frescos, creant una xarxa de seguretat social i ecològica.

    “Les comunitats tenen el poder de construir un futur més saludable per a les persones i el nostre planeta. L’acció climàtica es creua amb cada problema que enfrontem i les nostres solucions poden i han de ser intersectorials.”

    – Emily Olsen
    Com la resiliència ha modelat l’entorn?

    Més endavant en el viatge, els paisatges de Califòrnia ens recorden que la resiliència aquí sovint ve amb foc. És aquí on coneixem l’Andrea Duane, una ecòloga del foc de la Universitat de Califòrnia, Davis, que ha dedicat la seva feina a entendre com els incendis modelen els ecosistemes mediterranis i com podem viure amb el foc en un clima canviant.

    L’Andrea presenta el concepte d’un paisatge resilient al foc; un sistema que accepta la presència del foc alhora que minimitza els riscos que comporta. La resiliència al foc no es tracta d’eliminar el foc, sinó d’integrar-lo en el paisatge i la vida de la comunitat de manera sostenible. El foc en si no és l’enemic. Durant milions d’anys, el foc ha estat una força natural; reciclant nutrients, modelant hàbitats i influint en quines espècies sobreviuen i prosperen. El repte sorgeix quan els patrons històrics del foc es trenquen. Massa foc, massa poc foc o foc a una intensitat incorrecta pot desequilibrar els ecosistemes.

    “Per construir resiliència, necessitem repensar la nostra relació amb el foc. En lloc de lluitar-hi, podem aprendre a coexistir-hi, restaurant paisatges i comunitats tornant a portar el foc de la manera correcta.”

    – Andrea Duane

    El paper dels incendis en la història humana

    Aprenent del passat, construint un futur resilient

    La investigació de l’Andrea mostra com el canvi climàtic i l’ús de la terra han alterat els règims del foc a Califòrnia. Eines com l’anàlisi Fire Return Interval Departure (FRID) ajuden els científics a comparar la freqüència de foc actual amb els patrons històrics, mostrant quins paisatges tenen manca de foc o es cremen massa sovint. Aquest coneixement és fonamental: en alguns ecosistemes, com parts del sud de Califòrnia, la terra ara necessita menys foc; en altres, cal més foc per restablir l’equilibri.

    Però l’Andrea també emfatitza que la ciència per si sola no pot resoldre la crisi del foc. El coneixement indígena és clau. Durant milers d’anys, les tribus de la Costa Oest van practicar la crema cultural, creant boscos de roure com parcs, atraient vida salvatge, mantenint sistemes alimentaris i reduint el risc de megafocs. La colonització i les lleis restrictives van suprimir aquestes pràctiques, però avui dia les tribus estan recuperant el dret a liderar la gestió del foc.

    by Andrea Duane

    Un exemple poderós prové de la tribu Karuk al nord de Califòrnia, que recentment va arribar a un acord pioner amb l’estat per restaurar la crema cultural. Representa no només la prevenció d’incendis forestals, sinó també la restauració de la sobirania, la saviesa ecològica i la resiliència cultural.

    @alexisberg
    Com convertim els reptes en resiliència?

    Caminant per aquests paisatges de Califòrnia, comencem a veure el foc de manera diferent. El foc no és només un símbol de destrucció, sinó també de regeneració, quan es gestiona bé. De la mateixa manera que en Kilian aprèn a adaptar el seu ritme al terreny, els ecosistemes i les comunitats es poden adaptar al foc fusionant la tradició amb la innovació.

    Per a nosaltres, la resiliència significa acceptació, adaptació i col·laboració. Tots podem abraçar la resiliència en les nostres vides diàries, a la feina, dins de les nostres comunitats, fins i tot en un planeta canviant.

    I per a tu, què significa ser resilient?