El passat 4 d’octubre vam tenir l’oportunitat de recórrer el Geoparc de la Costa Basca a través d’un dels nostres esdeveniments Running Minds, un entorn de gran valor geològic i ambiental. Al llarg de la visita vam poder conèixer la seva història, la seva biodiversitat i la importància de conservar un espai tan singular.
Tanmateix, el desenvolupament i l’activitat humana han afectat aquest entorn de diverses maneres, alterant tant el seu equilibri natural com la qualitat dels seus ecosistemes. Izaskun Zurita, Gonzalo Torre i María Calvo ens van acompanyar per analitzar una de les causes més rellevants, que concerneix tant aquest lloc com a tots nosaltres: l’impacte ambiental del plàstic.
El Geoparc de la Costa Basca, reconegut per la UNESCO, abasta els municipis de Mutriku, Deba i Zumaia, amb una extensió aproximada de 90 km². El seu element distintiu és el flysch: una formació de capes rocoses alternes de diferent duresa originades en antics fons marins. Aquest conjunt geològic permet estudiar fenòmens globals com l’extinció del Cretaci o episodis d’escalfament climàtic similars a l’actual.
A més del seu valor geològic, el Geoparc inclou quatre espais naturals protegits: el litoral Deba-Zumaia i les ZEC d’Arno, Izarraitz i Urola, que acullen una gran diversitat d’hàbitats costaners i muntanyencs. Tanmateix, com a la majoria de costes del món, la contaminació per plàstics també hi és present. En zones com la platja de Sakoneta s’acumulen fragments de petit tamany entre les algues, cosa que en dificulta la retirada sense malmetre l’ecosistema. Davant d’aquesta problemàtica, el Geoparc promou campanyes de sensibilització i recollides de residus amb voluntariat local, contribuint així a la millora ambiental i a la conscienciació ciutadana.
–Gonzalo Torre
L’origen i la presència de microplàstics al mar
Segons les investigadores de l’AZTI (Institut de Ciències i Tecnologies Marines i Alimentàries), aproximadament el 80% de les deixalles marines procedeixen d’activitats terrestres, com ara abocadors mal gestionats, aigües residuals o turisme, mentre que el 20% restant té el seu origen en la pesca, el transport marítim i l’aqüicultura. Els residus plàstics, un cop al mar, es fragmenten a causa de la radiació solar, l’onatge i el frec amb altres materials, donant lloc als microplàstics (partícules de menys de 5 mm).
Aquests es poden classificar en primaris, fabricats ja amb aquesta mida (com les microesferes de cosmètics o els pellets industrials), i secundaris, derivats de la fragmentació d’objectes més grans. A causa del seu petit tamany, la majoria escapen dels sistemes de depuració i acaben als rius i oceans. La seva presència generalitzada i la seva persistència en el medi els converteixen en un dels contaminants més estesos i difícils d’eliminar.
–Izaskun Zurita
El principal problema ambiental del plàstic és la seva no biodegradabilitat. La seva degradació completa pot trigar dècades o fins i tot segles, fet que n’incrementa l’impacte acumulatiu. Els efectes varien segons la mida dels plàstics i dels organismes afectats:
-
Enredaments i atrapaments: les xarxes de pesca, bosses o anelles de plàstic atrapen peixos, tortugues i mamífers marins, provocant asfíxia, ferides o dificultats en la mobilitat.
-
Ingestió: nombroses espècies confonen els plàstics amb aliment. Les aus i els cetacis poden ingerir-los pensant que són preses, cosa que bloqueja el seu sistema digestiu i causa desnutrició o mort.
-
Asfíxia i pèrdua d’hàbitat: l’acumulació de residus sobre coralls o praderies submarines redueix la llum, la fotosíntesi i la taxa de creixement vegetal.
-
Contaminació química: molts plàstics alliberen compostos tòxics que alteren el metabolisme o el sistema endocrí dels organismes.
