11F: Dia de la Dona i la Ciència
L’11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones en la Ciència, instaurat per l’Assemblea General de les Nacions Unides per promoure l’accés ple i igualitari de les dones a l’educació científica, a les carreres STEM (Science, Technology, Engineering, and Mathematics) i als espais de decisió en recerca. Aquesta jornada vol reconèixer el paper imprescindible de les dones en el progrés científic i, alhora, denunciar les barreres que encara dificulten la seva presència i trajectòria.
A la Fundació Kilian Jornet, la ciència és un dels pilars que dona sentit a la nostra feina, al costat de l’educació i les accions directes sobre el territori de muntanya. Des dels nostres inicis, bona part dels projectes que impulsem han estat possibles gràcies al treball de dones científiques que han posat el seu coneixement al servei de la muntanya.
En aquest 11F volem explicar com la trajectòria de la Fundació està profundament lligada a les dones científiques i com la seva feina ha permès que la nostra recerca tingui un impacte real sobre els ecosistemes d’alta muntanya i les comunitats que hi viuen.
La trajectòria científica de la Fundació Kilian Jornet no s’entén sense una xarxa de dones investigadores que, des de disciplines molt diverses, han fet avançar el coneixement sobre les muntanyes i han ajudat a transformar-lo en acció. Biogeoquímiques, biòlogues, geòlogues, fisiòlogues i coordinadores de projectes treballen en recerca i monitoratge, analitzen dades, dissenyen recursos educatius i construeixen ponts entre la ciència i el territori.
Aquestes set dones en són una mostra significativa:
Núria Catalán
La Núria Catalán és una de les figures clau de la recerca científica que impulsa la Fundació en l’àmbit dels ecosistemes d’alta muntanya. Biogeoquímica aquàtica i investigadora al CEAB-CSIC, lidera els projectes LACOS i METAESTANY, guardonats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, centrats en el paper dels llacs de muntanya en el cicle del carboni. A través del monitoratge del metabolisme dels estanys pirinencs i de les seves emissions de CO₂, aquests projectes permeten entendre si els llacs actuen com a reservoris o com a emissors de carboni, i com la sobre-freqüentació o les espècies invasores en poden alterar l’equilibri. La Núria aporta a la KJF un coneixement rigorós i d’alt impacte sobre com el canvi global està transformant els llacs de muntanya i, amb ells, el funcionament de tot l’ecosistema pirinenc.
Irene Figueroa
Biòloga, conservació de la biodiversitat i gestió d’espais protegits
La Irene Figueroa col·labora amb la Fundació en el projecte de gestió de l’Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles – Puigpedrós. Biòloga de l’associació Paisatges Vius, treballa en la conservació de la biodiversitat mitjançant projectes de gestió, recerca i sensibilització ambiental al territori. Un dels eixos centrals de la seva feina és la conservació d’espècies amenaçades com el gall fer pirinenc (Tetrao urogallus aquitanicus), una subespècie aïllada i extremadament vulnerable, amb menys de 5.000 individus a escala global i una situació crítica a Catalunya.
Tal com explica ella mateixa:
“Sempre m’he sentit atreta per la natura i la fauna salvatge, i he tingut la sort de dedicar-me tant a la recerca com a la conservació. Per a mi, la ciència és una eina al servei de la conservació i la gestió, que ens ha d’ajudar a prendre decisions i avaluar les accions realitzades.”
El seu treball ajuda la KJF a connectar la recerca amb la gestió dels espais protegits, fent compatibles conservació i usos humans.
Anna Planella
L’Anna Planella col·labora amb la Fundació en els estudis de perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica) a l’Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles, Puigpedrós. Aquesta subespècie pirinenca és un relicte postglacial situat al límit meridional de la seva distribució mundial i és una de les espècies més sensibles al canvi climàtic. La seva recerca se centra en el seguiment poblacional, la distribució de l’espècie i la identificació d’àrees crítiques d’ús, en un context d’elevada pressió recreativa tant a l’estiu com a l’hivern.
Gràcies a la feina de l’Anna, la Fundació disposa de dades clau per definir criteris de regulació, millorar la gestió de l’espai natural i assegurar la continuïtat d’un seguiment estandarditzat de la perdiu blanca a Catalunya, imprescindible per compatibilitzar la conservació amb l’ús social de la muntanya.
Sandra Blasco
La Sandra Blasco és geòloga especialitzada en cartografia de riscos geològics, amb una trajectòria que combina el rigor científic amb la passió per la muntanya, el trail i l’skyrunning. Amant de la natura i la fotografia, ha orientat part de la seva carrera cap a la comunicació social i el màrqueting digital, amb l’objectiu d’apropar la ciència al públic general, especialment en l’àmbit outdoor.
A la Fundació col·labora en projectes d’educació ambiental, com el programa Running Minds, on participa com a experta per explicar el territori, la geologia i els valors naturals dels espais on es desenvolupen les activitats esportives. També és ambaixadora de la marca NNormal, reforçant el vincle entre esport, ciència i respecte pel medi natural. Com ella mateixa resumeix:
“La ciència és una eina per entendre el territori i anticipar situacions de perill. A través de la cartografia de riscos geològics analitzo els processos que condicionen l’estabilitat de les muntanyes per ajudar a protegir les persones, el territori i els usos que se’n fan. Treballar a la muntanya és fer-ho al meu medi natural: és on em sento jo mateixa, on la ciència i l’essència es troben.”
La Sandra aporta a la KJF la capacitat de traduir el llenguatge tècnic dels riscos geològics en relats comprensibles per la comunitat de muntanya.
Júlia Garcia-Oteyza
La Júlia Garcia-Oteyza és geòloga, graduada per la Universidad Complutense de Madrid i amb un màster en Riscos Geològics per la Universitat de Barcelona. El 2024 va finalitzar el seu doctorat sobre les oscil·lacions glacials i la variabilitat climàtica al nord-est de Groenlàndia, recerca que inclou tres expedicions científiques a l’Àrtic. Actualment és investigadora postdoctoral i project manager del projecte europeu PERMAPYRENEES (Interreg POCTEFA), en el qual col·labora amb la Fundació.
En aquest marc estudia el permafrost als Pirineus i la seva evolució en un context de canvi climàtic accelerat, aportant dades clau per entendre la transformació de l’alta muntanya i els riscos associats a la seva degradació. La seva feina reforça el pilar científic de la KJF en l’àmbit de la criosfera i dona suport a la nostra tasca de sensibilització sobre permafrost, riscos i seguretat a la muntanya.
Anna Manjón
L’Anna Manjón és especialista en biologia molecular amb experiència en estudis biomèdics i una sòlida trajectòria en recerca ambiental. Ha participat en expedicions científiques a l’Antàrtica, aportant coneixement directe sobre ecosistemes polars i els efectes del canvi climàtic. A la Fundació, l’Anna és responsable de projectes científics, coordinant estudis de recerca, monitoratge i conservació d’alta muntanya.
Entre els projectes destacats hi ha la gestió de l’Espai d’Interès Natural Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, on aplica els criteris científics necessaris per a la conservació d’espècies i la regulació de l’ús públic, així com la col·laboració amb iniciatives internacionals com l’Any Internacional de la Protecció de les Glaceres (IYGP25). La seva visió resumeix bé el sentit d’aquest treball:
“Per mi la ciència és coneixement, i aquest coneixement ens permet entendre millor el món que ens envolta. Només així serem capaces de viure en equilibri amb la natura i prendre decisions responsables per protegir el nostre planeta.”
L’Anna vertebra el pilar científic intern de la KJF i assegura que tot allò que fem sobre el territori, descansi sempre sobre una base de coneixement sòlida.
Fabienne Durand
La Fabienne Durand és doctora en Farmàcia i en Fisiologia de l’Exercici, i fa més de 25 anys que és professora titular a la Universitat de Perpinyà. Després d’una carrera esportiva en l’esgrima d’elit, va descobrir l’alpinisme i els cims alpins, experiències que han orientat els seus interessos científics cap a la hipòxia i les adaptacions del cos humà a l’exercici i a l’estrès ambiental. La seva recerca estableix un pont entre rendiment i salut, treballant tant amb esportistes d’elit com amb persones amb malalties cròniques.
Viu a la Cerdanya, una regió amb la qual se sent profundament vinculada, i per a ella la muntanya és alhora espai de vida, recerca i família. Ho explica així:
“El funcionament del cos humà sempre m’ha fascinat, i des de ben jove he buscat combinar les meves passions amb la meva curiositat intel·lectual. Per això, seguir una carrera científica es va convertir en una opció evident. Ara bé, aquest camí no ha estat exempt de reptes: com a dona, sovint és necessari fer més esforços per progressar i accedir a les posicions més estimulants. El meu compromís professional també s’expressa a través de la docència, ja que la transmissió de coneixement ocupa un lloc central en la meva feina.”
La Fabienne aporta a la KJF una mirada única sobre el cos en entorn d’alta muntanya i sobre com practicar esport en condicions exigents de manera conscient i alineada amb la salut i el respecte pel medi.
Malgrat històries com les d’aquestes set dones, la igualtat de gènere en la ciència continua sent un repte global. Segons l’informe de la UNESCO “The Gender Gap in Science: Status and Trends” (2024), les dones representen aproximadament un terç del personal investigador al món, al voltant del 31–33%, una millora modesta però real respecte a fa una dècada.
Tanmateix, aquesta presència no es distribueix de manera homogènia. Les dones continuen infrarepresentades en moltes àrees STEM, on sovint no superen el 25–30% de la força laboral, i són minoria en posicions sènior de recerca, direccions de centres i òrgans de decisió científics. A mesura que avança la carrera acadèmica, la bretxa s’amplia: menys finançament, menys oportunitats de liderar projectes i menor presència en comitès internacionals.
Les darreres crides a l’acció de la UNESCO insisteixen que tancar aquesta bretxa no és només una qüestió de drets humans, sinó una necessitat per fer millor ciència en un món en crisi climàtica. Enfrontar problemes complexos com la fusió accelerada de glaceres, la degradació del permafrost, la pèrdua de biodiversitat o l’augment del risc de desastres requereix tota la diversitat de mirades possibles: de gènere, de context i de disciplina. Sense la meitat del talent científic, avancem més lent i amb menys capacitat de resposta.
La Fundació Kilian Jornet existeix per protegir les muntanyes mitjançant la recerca, l’educació i accions directes que tinguin impacte real en el territori. Treballem perquè el coneixement científic arribi a escoles, comunitats locals, esportistes i gestors d’espais naturals, i es transformi en decisions concretes: des de com gestionem un espai protegit fins a com entenem el risc quan sortim a córrer, escalar, esquiar o simplement gaudir de la natura.
Aquest camí no seria possible sense les dones que hi han participat. Les científiques que hem presentat representen moltes altres col·laboradores que han passat, i hi segueixen passant, pels projectes de la KJF amb un impacte profund sobre els ecosistemes que volem preservar. A totes elles, els volem donar les gràcies.
Alhora, aquest 11F volem adreçar un missatge directe a les nenes, joves i dones que estimen la ciència i la muntanya. Us necessitem com a investigadores, tècniques de camp, analistes de dades, educadores ambientals i gestores d’espais naturals. Necessitem la vostra mirada per continuar mesurant, interpretant i protegint els canvis que viuen les muntanyes arreu del món.
Imaginar un futur amb més dones en la ciència és imaginar muntanyes més ben enteses, millor gestionades i més ben protegides. Des de la Fundació Kilian Jornet volem que aquesta imaginació esdevingui una realitat, i hi seguirem treballant perquè la recerca que impulsem sigui, també, un camí obert per a totes les que vulguin dedicar la seva vida a cuidar la muntanya a través de la ciència.